Invocació d'inici

Que la part es salvi entera, incitada pel que és:
foc, aire, aigua i terra i un misteriós procés;
que gosant no defalleixi, ni s'oblidi de viure íntimament
que és un tros de terra que es renova amb l'aliment,
que és tota la terra en un petit fragment.

I que el temps que li pertoca i descabdella la inquietud,
mostri volubles les hores fent que creixi el contingut;
que flueixi amb la vida, que per ben poc s'escola, sent tan humil.
Sigui com l'aigua que segueix camins subtils,
i que venç obstacles, essent tan poc viril.

Que l'espai que l'embolica i que l'acull en el seu llit,
estengui les seves fites, allà on tot es troba unit;
i el seu esguard que és fet a mida de tot l'entorn qu'emmarca el delit,
tingui prou aire i magnànim l'esperit
que aixeca volada i no es perd en l'oblit.

"Entremig de la llum que encega i de les tenebres que no es deixen veure,
espais de sofrença d'ombres i claror ..."
"Enmig del so que viatge a través de la matèria,
provant d'afinar la seva vibració ..."

I que el foc que és el centre, i disposa el gir de tot,
cremi silent ara i sempre contagiant el seu ardor;
i que el seu dinamisme, que tan es perd amb les rutines que aguanten el món,
trobi la seva guia, la seva joia, el seu vigor,
la seva sinergia, l'harmonia de l'amor.

 

Aigua

Tots nosaltres, les plantes i els animals,
així com qualsevol forma de vida,
estem fets, modelats, constituïts, necessitats
i depenem de que ens vitalitzi l'aigua.

Aigua blanca! que et consolides durant el llarg hivern,
com a neu i glaç a les muntanyes,
on es perden els camins i es fa arriscat enfilar-s'hi.
Aigua inaccessible!, que esclates tot baixant
per salts d'aigua i rierols, portant missatges de les altures.
Fecundes les planícies i arreu brota la vida!
Ho omples tot de formes i colors,
d'afanys i expectatives, de somnis i de il·lusió.
I és tan ric el potencial que es desplega amb tanta exhuberància,
i tan curt el temps que hi ha per gaudir-ne una mica,
que sovint s'oblida que la vida la duu el riu,
el riu que neix on brolla l'aigua viva.

Apareixen els núvols i entrenyinen el cel,
l'aire va carregant-se: es fa feixuc i és espès,
una tempesta es prepara, ja es veu algun llampec!,
la terra està resseca, les plantes tenen set,
els animals neguitegen, busquen un lloc cobert ...,
Tot anuncia la pluja!
que quan arriba refà l'harmonia entre la terra i el cel.
Aigua incolora de pluja!
que precipites pels porus de la terra tot amarant les arrels,
i a través de nombrosos filtres,
arribes al riu, al riu que va eixamplant les seves ribes.

Aigües tranquil·les d'estanys solitaris,
aigües sorolloses fetes d'agitació,
aigües subterrànies sempre misterioses,
aigües fetes vida, fetes vegetació;
aigües de qualsevol mena,
sigui quina sigui la vostre identificació,
sigui quin sigui el curs del vostre trajecte,
tard o d'hora aneu al mateix lloc.
Aigua fosca i extensa!
Immensitat que anivelles totes les parts!
En tu es dissolen totes les aigües,
i les reuneixes en un sol mar.

 

Foc

La foguera ja està encesa!, les flames pugen al cel,
el que es crema es torna cendra, res s'escapa al seu acte de poder.
Foc perillós que destrueixes, foc que escalfes i dons claror,
foc que ressones a dins nostre, foc que ens guies, però que fas tanta por.

Que no hi falti combustible!, que el foc mantingui el seu caliu!,
records, errors, pàgines viscudes ..., cremem tot el que ens fa captius!
Vida que es crema a si mateixa, foc que guanya en esplendor,
foc que contagia i allibera, foc viu de la transformació!

Ja és hora de decidir-se, de posar al dia el que és veritat,
malgrat el risc de fer una aposta, sent del tot incert el resultat.
Foc que renoves l'existència, que vitalitzes els pensaments,
i que ens fas prendre consciència, i que ens desvetlles del nostre ensopiment.

 

Aire

No tot és mera subsistència, és possible anar més enllà,
gestionar la pròpia vivència i avançar en cada nou despertar,
i enlairar-se amb la pròpia embranzida, fent valer la força de l'intent,
i obrir nous espais i guanyar vida, vida oberta als quatre vents.

No tot és mera subsistència, no n'hi ha prou en fer el que tothom fa,
no tot s'acaba en fer bé els deures, molt més vital que tot això és crear,
i acollir sense saber gaire què és el que es vol deslliurar
i vol sortir a la llum del dia per poder-se presentar.

"I és que també hi ha el món de l'aire, ple de promeses i aspiracions,
ple de perills i d'aventures, sense guia ni senyalitzacions"
"I és que el desig d'anar a ple aire i de saltar envers nous horitzons,
de ser un mateix la pròpia ruta, és més fort que totes les raons"
"I és que convé que l'aire airegi i que generi un nou ambient,
que inspiri, que sedueixi i que ompli d'encís el moment"

No tot és mera subsistència avesada a controlar la ment,
hi ha molta vida adormida que demana un començament,
i despuntar amb un nou inici, que potser sigui encara prematur,
potser sobtat, potser no gaire lícit, potser amb la sort de ser ben rebut.

"I tan de bo que l'aire ens porti invisibles bones vibracions,
melòdics sons, lliures silencis, força i sentit en totes direccions!"

 

Terra

"No només, però també som terra!
matèria densa ja prou consistent,
organitzada amb suprema intel·ligència,
molt més que un enginyós instrument."

"No només, però també som terra!
quelcom que es toca, que es veu i és ben present,
amb uns certs trets i una certa persistència,
que no es deixen canviar fàcilment."

1- Masses somnis de poder, masses somnis de domini,
masses somnis de conquesta que amaguen massa por,
massa creure's d'una essència etèria,
que ha rebut el dret de subjugar tota la creació.
Masses greus violacions dels drets d'aquest planeta,
turmentat per la barbàrie que manca de proporció,
massa civilització postissa,
que no sent amb la natura cap mena de filiació.
Es malmeten i s'esgoten els recursos per la vida,
i una endògena arrogància sempre posposa la qüestió.
Diu que la ciència ja ho té en estudi,
i que malgrat tot el que ignora sabrà trobar una solució.

2- La matèria s'investiga sospitosa de que oculta,
i perquè digui allò que sap, es recorre a la tortura.
Quina coneixença tan forçada!
tan precisa però castrada, ja des de la concepció!
Sense escrúpols ni animismes, donant per fet que es té llicència,
s'escindeix tota membrana a canvi d'informació,
es talla a trossos tot l'ADN,
s'esbotza el nucli atòmic, i amb ell la més petita unió.
Fragmentant totes les coses i la ment que les observa,
es va omplint de sobres soltes tot l'univers en expansió;
els cossos ja no semblen petits cosmos,
més aviat un munt de peces de molta precisió.

3- Van venent-nos un futur i un progrés a curt termini,
dissenyat perquè el comprem i algú s'emporti els beneficis;
van venent-nos un espai i un temps
rectilini, extern i anònim, de letal programació.
Van venen-nos les avantatges d'un sistema tecnocràtic,
que imposa el seu estil, amb gran sofisticació!,
però no s'ha vist que sigui cap millora
per combatre la misèria i la fam i el seu dolor.
Apartats dels ritmes cíclics i d'harmonioses referències,
no es preveuen conseqüències derivades d'una acció;
queda impotent l'ecologia
per fer front a tanta inèrcia d'encoberta destrucció.

"Tan estable que és tocar de peus a terra!
Tan atractiva que és la gravitació!
Per recolzar-se sobre una base ferma,
requisit de tota realització!"

"Tan eterna i modelable que és la terra!
Escenari interactiu amb els actors,
generosa companya d'existència,
definitiu vincle, íntima unió!"

 

Inici